ARES - MORELLA

La etapa de avui  tenia, a priori, millors previsions meteorològiques. La setmana havia sigut plujosa. La primavera la tenim al costat. No estava de mes anar preparat per si les mosques.

Preciosa l’imatge  d’Ares, quant comença les revoltes de la carretera per aplegar al poble baix de la seua mola i castell. Agafem les motxilles de l’autobús i baix un cel clar primaveral i una corrent de vent molt fresquet que molesta un poc, iniciem la marxa . Deixem Ares pel camí que ens portarà a la Font dels Regatxols i al barranc del Molins als seus peus el salt de l’aigua que alimenta als sis molins un darrer de l’altre deixant-nos una imatge per al record. Fem un traguet d’aigua a la Font i continuem la marxa pel GR.

Passem per un atapeït bosc de roures, pareix un bosc fantasma degut que han perdut totes les seues fulles i sols veien les seues branques, parem a la vora de una serrada marcada per la seua paret de pedres a rastell gitats i esmorzem tranquil·lament.

El camí es converteix en senda que va baixant cap a la rambla, hi ha que estat atent a les marques del GR ja que desapareixen per moments, les vistes son impressionants, molins de vent al fons, masos abandonats, travessem el camí de la bassa verda, i agafem la pista cimentada que ens portarà al Mas de la Pinella.

En este mas fa una xicoteta parada la rogativa de Catí a Castellfort on es dona una botelleta d’aigua en un poquet de anís. Nosaltres fem una breu paradeta, on el ramat estava gaudint de un bon càtering servit pel masover. Este Mas en porta records ja que tinc amics que ens criaren en aquell lloc. El camí continua entre un atapeït bosc de carrasques, (atenció a les marques del PR (u es pot perdre si no posa atenció).

Apleguem en una lleugera pujada al Mas de Campello, masada impressionant on el seu llinda ens indica possiblement la data de construcció (1819), el camí esta bloquejat per una tanca o porta de fil ferro, hi ha que obrir-la i després quant la gent haja passat tornar a tancar-la perquè no puga eixir el ramat que esta solt al mas, avans d’entrar al mas a  la nostra esquerra trobem una construcció singular una bassa per abeurar al ramat (any 1935). El camí continua en baixada cap el barranc de Garró entre carrasques i pins, son uns kilòmetres durs per dins de la rambla que la creuem prou voltes, albirem ja la carretera CV-12 en este punto, ens espera l’autobús ja que hi ha gent que decideix anar-se’n a Morella i dinar allí .

Amb  el sol lluint el seu esplendor deixem la Torre Segura, mas fortificat, enfilem el barranc del mateix nom que ens portarà  junt a unes carrasques on férem el preceptiu avituallament, prop del Mas dels Llivis. Abans pasarem el barranc de Caldés, Després del dinaren la mateixa cruïlla de camins que ens portarà en pocs minuts a l’ermita dels Llivis, havia que escoltar als guies de la marxa pel seu coneixement i implicació en temes mediambientals (molts crítics i amb raó amb el tema del parc eòlic) i culturals. Continuem la marxa entre parets d’assegador, si aquesta marxa es fera amb època de pluja hi ha que fer el camí per damunt de la tanca que delimita la finca ja que no podríem passar degut a l’aigua i el fang.

Després de la pujada i travessar incomptables "tancats" (fou la tònica del recorregut), apleguem a la Vega del Moll i la seua finca. Ací el camí discorreix per un barranquet a vegades impracticable, entre parets de pedra. En aigua hi ha que eixir en molts trams del camí i fer-ho per fora.

Reprenem el GR-7 en pujada, apleguem a l’ultima tanca, davant nostre amb una fantàstica vista trobem Morella, vista contaminada per un parc eòlic com teló de fons, ens fem la foto de grup e iniciem la baixada on creuarem el riu Bergantes per un pontet de fusta apleguem a un vell molí, eixirem a la carretera que va al Forcall i en molta cura un darrere de l’altre férem cap al Hostalet baix de morella on ens espera l’autobús per tornar a Castelló.