PIC  PENYAGOLOSA

Esta ruta es el camí natural de pujada al Pic de Penyagolosa, remuntant el Barranc de la Pegunta y l’Ombria del Pic. De fet, fins el s. XIX , moment en es construiré un camí forestal fins la base del pic, era el camí habitual d’accés a la muntanya. L’excursió s’ inicia junt la creu del peiró de Sant Joan, fem cap al sud-est per un curt que ens portarà a la pista forestal de Penyagolosa. Este camí, permiteix accedir als vehicles fins la base del pic, en el Corralico, ara sols esta permitit al personal autoritzat. Caminem uns 350 m per la pista forestal fins una corba pronunciada a l‘esquerra, on creument el Barranc de la Pegunta i es trona un cartell informatiu del Parc Natural. Ací comença la pujada por una senda didàctica senyalitzada que recorre casi tot el barranc.

Al principi caminem junt al llit rocós del barranc, que estos últims anys està sec degut a la seca, ara bé quant la pluja augmenta a la tardor i sobretot al principi de la primavera al desgel

Ens endinsem en la profunditat del bosc on predomina el pi larici(pi negre) el pin silvestre (pi roig), estem simplificant molt la rica varietat d’espècies vegetals que trobarem al Penyagolosa. Si observem amb paciència trobarem al llarg del barranc, el ginebre, la cicereta de pastor, grèvols, teixos, i sobretot els aurons.

Després de creuar el llit del riuet, aplegarem a una praderia on es troba la Font Nova, generalment activa. Seguim el nostre ascens sempre, por la marcada senda i uns metros més amunt trobem a la nostra esquerra i apartada del camí la Font de la Pegunta, que sols mana quant l’aigua es abundant. Este hidrònim ve del material resinós que s’obtenia mitjançant combustió de la trementina del pin. Després de les tales de la primavera i la tardor, s’elaborava la pegunta en forns de pedra construïts per aquest fi, la qual cosa s’utilitzava per marcar el ramat entre altres coses. Al poc la senda es creua amb els dos barrancs que formen el de la Pegunta. Per l’esquerra baixa el Barranc de la Banyadera, que te el seu origen en la muntanya del mateix nom i per la dreta es troba el Barranc del Forn que procedeix de l’Ombria del Pic, a major altitud.

Poc mes acaba la senda didàctica del Parc Natural y el camino se bifurca en dos, just quant trobem uns blocs de roca calcària , a la vora dels als pins, teixos i aurons. Nosaltres agafarem el camí que va al al Barranc del Forn. Creuarem una tanca per guardar el ramat vacu, al ser propietat privada la zona per on anem. Ací es trobem amb les marques grogues i blanques del PRCV-79 que seguirem aigua amunt, deixant la Lloma del Conill a la dreta. A les hores caminarem una estona per el llit sec del barranc i a l’eixir del barranc pujarem per la dreta a una lloma amb manca d’arborat que ens porta al Corralico, explanada que serveix d’aparcament i per on passa la pista forestal, en la base del pic.

Ja en la pista, ens anem cap al sud una senda ampla per la que pujarem al pic. Hi ha que anar amb cura degut als nombrosos camins que es férem anys arrere el personal del parc ha marcat un sol camí per evitat el deteriorament del terreny i el consell que donem es que es respecte sempre que pugem al cim. Progressarem per l’empinada costa amb continus ziga-zaga per la vora dels pins silvestres. En la cota 1619 m. Es troba la Caseta de l'Ombria que pot servir de refugi, ara bé el estat de conservació no es molt bo degut a les agressions dels vàndals incivilitzats que trobem a molts llocs sense respecte al medi ambient. Uns metres per damunt apareix una bifurcació a l’esquerra (E) que es dirigeix al Portellàs, per on tornarem seguiren la nostra pujada. A partir de los 1750 m desapareixen pràcticament els pins mantenint-se la sabina rastrera y el (coixí de monja). Al final aplegarem al primer pic (1815 m) on es troba una caseta de vigia de la Xarxa d' observatoris forestals de la Generalitat, y un gran molló de pedra amb inscripcions commemoratives i una imatge de la Verge del Lledó, patrona de Castelló. Uns metres mes a l’oest es troba el pic bessó (1801 m) on hi ha instal·lada un caseta de comunicacions.

Els dies tranquils, a última hora de la vesprada b o a l’eixida del sol podem trobar algun exemplar de cabra feréstega o els voltors donam voltes pel cel diàfan del Penyagolosa . El cim mostra la roca calcària nua, es un observatori privilegiat on podem observar una part del país Valencià. Ens trobem en la segona muntanya de la Comunitat. 

Al est observem la línia la costa castellonenca, apreciem les serres paral·leles a la costa de Serra d'Esparreguera (1080 m.), Serra d'En Galceran (1070 m.) y Serra d'Irta (560 m.). Fins el Sud-est la Serra d' Espadà (1106 m.), perpendicular al litoral, inicia una seqüencia de estribacions que se superposen en l’horitzó. Al sud-oest la Sierra de Espina, el pla de Barraques y la Sierra de Javalambre. Al oest la Sierra de Gúdar. Al nord las muntanyes de El Ports de Beseit. Mes pròxims trobem els pobles de la muntanya, al nord Mosquerola, Vistabella del Maestrat i Culla, al este Xodos, al sud Villahermosa del Río, i al oest Puertomingalvo.

Tornarem baixant per la mateixa senda fins tribar els desviament al Portellàs, ara a la nostra dreta. Un senda poc transitada ens porta al Este i després gira cap al Sud fins al Portellàs, per un angost pas en direcció a la vessant sud del macís. Des de ací observen l’impressionant paret meridional de Penyagolosa, una vertical de roca calcaria de 300 m. de altura. 

Esta colossal mola està formada por estratus deposites al Cretàcic Inferior, fa 120 milions d’anys. Son bancs de calcaries grises, margo calcaries i calcaries ferruginoses que lli donen el característic color roig que les distingeix. Tornem per la mateixa senda del pico, continuem la baixada cap al nord fins trobar-nos uns metres mes avall ,prop de la Caseta de l'Ombria. Seguim baixant per l’ampla senda fins aplegar al Corralico, on agafarem la pista fins l’esquerra, camí del Mas de la Cambreta. Poc abans d’aplegar al mas, hi ha un bassot a dreta on deixarem la pista forestal per dirigir-nos al nord, per uns bancals erms.

El Mas de la Cambreta, amb el seu vell freixe, es troba a la nostra esquerra i d’ell ix una senda que trobarem a la dreta, prop d’un auró gran, agafarem la senda i endinsant-nos aigües avall per el cap del barranc de la Teixera. Molt ràpidament aplegarem a la Font de la Cambreta, que disposa de grans gamellons per poder veure els ramats. De la font comença una senda que va cap al nord i que puja a la Lloma del Conill, que divideix les aigües dels barrancs de la Teixera al Oest i de la Pegunta al Est. Nosaltres ens anirem cap a l’esquerra cap al barranc Obscur, seguirem el camí entre les vessants del barranc fins aplegar a una xicoteta lloma on albirem els paisatges del barranc del Carbo. Continuarem per la pista forestal tot recte fins trobar-nos en la pista forestal que va a Puerto Mingalvo, la pista ens portarà per una pendent molt suau a l’ermitori que trobarem als pocs minuts.

Mas de la Cambreta

Cim del Penyagolosa

Añadir leyenda

Benafigos - Pou de Pepet - Penyarrotja - Benafigos

LA LLOMA – POU DE PEPET –POU DE LA PENYARROTJA

Espectacular recorregut no apte per a qui pateix de vertigen, es tracta d’un llarg recorregut que ens permetrà conèixer un dels llocs més impressionats de la zona, des d’on gaudirem de sensacionals vistes que voregen al riu Montlleó i la zona de la Vall d’Usera per l’altre cantó.

Quant baixen cap al pou de Pepet recomanem la màxima precaució a tots aquells que decidisquen realitzar-lo pel perill d’aquesta travessia on existeixen passos entre penya-segats i les nombroses pedreres que com rius de pedra baixen per la vessant de la muntanya.

Desprès l’itinerari es fa més suau caminant per una pista forestal d’on podrem observar paisatges ben diversos com l’abancalament que de manera sorprenent s’esgarrapen per aquestes fortes pendents i que en temps no molt allunyats encara eren treballats per motius de subsistència.

Espessos bocs de pi negral i roig, inclinades pedreres per les que si es fixem podrem descobrir cabres munteses que es mouen per aquest indret a més per la nombrosa vida animal on merles, corbs, voltors i àguiles i demés especies amenitzaran el nostre pas.

Recorregut

Ens preparem en este recorregut de dificultat extrema a la plaça de l’Església, ens anirem pel Portellàs, i per la vora del cementiri férem cap al Pla de la Portera, seguirem pel camí Llarg cap al mas del Pla, deixarem a la nostra esquerra el camí cap a la Solana i uns metres més avant també deixarem a la nostra dreta el camí que ens duria fins l’Agotxal, i pel mig d’unes parets de pedra aplegarem al bassot del mas de la Barbereta, deixarem la pista que continua cap a la dreta al mas de Camao i seguirem en pujada cap l’era del mas de Barbereta, per la vora de l’era agafarem l’assegador i eixirem al mas de la Porrona vora un altre bassot.

Passarem la carretera i per vora un parany continuarem per una pista de terra cap al mas de Vives, abans de aplegar al mas i en una corba a ma esquerra agafarem la senda o camí de l’Agotxal que va  en direcció a la Lloma.

Quant arribem a la Creu ens desviarem per una paret de pedra que fa de partició i per la senda que hi ha a la vora anirem al Raconàs, si no ens desvien de la ruta podem vore el coco de l’Enjarreta, on abans hi havia aigua per els pastors d’aquestes contrades. Ara tenim que anar en cura d’agafar la senda que esta desdibuixada per la vegetació que l’envaís però que val la pena, continuarem baixant per un estret camí que recorre els singles de roca aplegant al pou de Pepet. Des d’ací podem observar la banda de les roques de Culla i les corbes del riu Montlleó fins que es perden de la nostra vista.

Retornarem pel mateix camí i al aplegar a la Creu agafarem la pista forestal de terra que va per mig de la Lloma cara el Penyagolosa, al cap d’un Kilòmetre aplegarem a un entrador a ma dreta que ens portarà al pou de la Penyarrotja que està dins del pinar.

Retornem a la pista forestal de la Lloma fins aplegar a l’assegador que ens portarà en baixada fins al mas de la Porrona seguim el camí i per la vora del bassot fins uns 500 m ens desviarem a l’esquerra per la cruïlla de l’assegador que ve de la Barbereta i sempre a ma esquerra aplegarem a la carrasca monumental del mas de Camao, agafarem la pista que per la vora del mas de Camao, sense deixar-la en cap moment, deixant el mas de Barbereta a la nostra dreta  aplegarem a la cruïlla de pistes,  del mas agafarem el camí en direcció recta  cap al mas del Pla, abans d’aplegar al mas agafarem la pista a ma esquerra fins la caseta del Manya, ens desviarem a la nostra dreta i pel camí de l’Agotxal  ferem cap al poble, per la vora del pou pujarem a la carretera  cap al cementiri seguirem pel carrer de la Diputació que ens portarà a la Plaça de l’església on finalitzarem la nostra caminada.

La distància és de 15’27  Km. I la duració es 6 hores i mitja

BENAFIGOS  -   FONT DE LA CORMANA -  VIDRE - LA SOLANA - BENAFIGOS

Recorregut mitjà i un poc difícil en certs moments de la caminada que ens portarà fins als masos de la Cormana, veurem casetes i parets de pedra seca per tot arreu, cosa que denota la divisió extrema de les propietats. Gaudirem d’una bona perspectiva del Penyagolosa i de la zona del Vidre amb immensos carrascars, alguns forns de calç perduts a les vessants del barranc de la Cormana donen fe d’una activitat dels nostres avantpassats.

Recorregut

L’eixida la farem des de la Plaça Major, agafarem l’eixida del poble per la carretera d’accés fins el cementiri, baixarem per la pista que dona al mas dels Albis continuarem per la pista a ma esquerra en direcció Est. Una vegada que trobem unes granges agafarem la pista de ciment de la dreta trobarem el mas de la Serradeta, deixant a la nostra esquerra el mas i agafant el camí que trobarem sempre a ma dreta ens portarà a l’assegador del Frontó, flanquejats per les parets de pedra de l’assegador i fent les giravoltes del camí baixarem fins el barranc de la Cormana, el creuarem ens trobarem el camí que ens portarà al mas de la Cormana, veurem la era de batre i el paisatge del barranc de la Cormana.

Agafarem la pista en direcció a la Font on férem un descans i gaudirem de l’aigua fresca  Una obra mal feta va trencar el tronc o gamelló que retenia l’aigua ver veure el ramat, baix de la font i replegant l’aigua sobrant trobem uns llavadors coberts amb dos bases que la gent d’estos masos aprofitaven per fer la bugada i que també regaven els xicotets hortets de les rodalies de la font. La font a l’estiu té un cabdal escàs que augmenta en les primeres pluges de la tardor.

Després agafarem la pista que finalitza que puja fins trobar-nos en la carretera de Atzeneta a Vistabella, on trobarem les runes de la antiga casella d’obres publiques, creuem la carretera fins uns bancals d’ametlers on tornarem a creuar la carretera de Vistabella on agafarem el camí que va pel mig de l’assegador Canyada Reial d' Aragó, este assegador  té una ampIaria de 75 m.  entra des del terme de Vistabella pel Vidre i fa cap al terme d' Atzeneta pel mas de la Serra, va en una direcció nord - est i un recorregut de 3'5 Km., es comunica amb l'assegador del Mas de la serra ja en terme d' Atzeneta.

 Refem el camí tornant a l’assegador a ma dreta està el mas de Patricio, seguim pujant trobarem un antic molló que indica la partició dels termes de Benafigos i Atzeneta, on albirem el poble, a la nostra dreta dos casetes de pedra a la vora del pas indiquen el lloc on feien un descans en el seu camí, els ramats cap als llocs de pastures, continuem,  poc a poc el camí comença a planejar, estem al mes alt de la ruta, al tossal del Vidre, la vista es espectacular podem vore la Plana i pobles com Vistabella, Culla, etc. per una pista forestal baixarem a la carretera que va a Benafigos, que deixarem a la nostra esquerra, per el camí que va per l’assegador de la Font de la Solana, i baixarem cap al barranc seguint les giravoltes per una pista de terra , passem el barranc  i agafarem el camí que ens portarà cap a la Font de la Solana, passarem pel costat del dipòsit d’aigua contra incendis i aplegarem a la Font, amb un cabdal minvat a l’estiu, la font te els abeuradors pel ramat de xops buidats. Als voltants l’aigua que sobra s’aprofita per regar uns horts que poc a poc s’ermen.

Continuarem per la pista que ens portarà al mas del Pla, deixant el mas a la nostra esquerra, continuarem per la pista amb formigó, que ens durà fins  a uns corrals al Pla de la Portera a les afores de Benafigos,  seguim per la carretera,  i per el Portellàs  pugem a la Plaça de l’església  om acabarem la nostra ruta.

Aquesta ruta té 13’6 Km i una duració de 4 hores aproximadament.

BENAFIGOS  -  CULLA

Caminada per un paisatge esculpit per l'aigua durant milers d'anys i per una natura pacient on l'infiltració del riu Montlleó ens deixa panoramiques espectaculars en aquestos indrets de l'Alt Maestrat.

Davall la mirada del campanar i a l'ombra de l'om de la plaça,comença esta ruta que ens portara de Benafigos a Culla, ruta de 13 Km aproximadament i de 4 a 5 hores de caminada.

Eixirem del poble i per el Portellàs ens anirem per la carretera fins l'eixida del poble, agafarem el cami de l'Agotxal , que ens porta per la depressió del Pla de Benafigos, el camí serpenteja entre bancals d'avellaners, entre parets de pedra seca que tanca els camps als ramats, pedra que s'utilitza per fer construccions, desde pous a casetes, construccions modestes que resisteixen el llarg del temps. Seguint  les marques del camí anem al mas de Camao, on trobarem una monumental carrasca centenaria, a la vora del mas, travessant la carretera, i per un camí que baixa serpentejant la muntanya arribarem a la font de d'alt de l'Ortisella i el seu ermitori, lloc magic per tots els benafiguins, on abans hi havia un monumental om, avui desaparegut  per la grafiosis, l'ermitori data del segle XVI.

Deixant l'ermitori de l'Ortisella, agafant una pista de terra ens portara al mas de marin i la seua Font, on troben les vestigis de l'activitat humana amb les seues hortetes i camps treballats. seguint  la pista de terra anirem baixant cap el llit del riu Montlleó on albirem ja la majestuositat de les cingleres del riu.

 Prop del riu a ma esquerra trobem una singular construcció el Pouet de Manuel on les aus que viuen al bosc fant el contrapunt d'un silenci que s'insinua intens.

Vorejant el riu per la part esquerra, el cami serpenteja per les cingleres del riu sec, encaixonat per grans cingleres de grans dimensions, mirant la part dreta la roca calcaria mostra els mossos que la pluja, el vent i el temps i el canvi de temperatura a fet a la roca, el llit del riu es una catifa de sediments que el riu va arrossegant.

El nom del riu ve d'una paraula arab que vol dir muntanya de les fontsi fa referencia als nombrosos ullals o surgencies d'aigua que podem trobar en nombrosos indrets del seu llit i que paradoxalment el seu curs esta sec en mots trams.

Una vegada al llit del riu, a l'altra vessant trobem la senyalització del PR-225 que ens portarà a Culla. Comença la forta pujada, el ritme pausat dels caminats contrasta la velocitat de vertigen dels nubols, que pasent per damunt dels nostres caps,el vol dels voltors que solquen el cel.

Com si fora una fotografia aeria les imatges que tenim endavant ens ofereixen un paisatge espectacular, fem un xicotet descans i enfilem la part mes dura, fins arribar al mirador del Cingle i Penyacalba, la vegetació es espectacular.

Una vegada d'alt de Penyacalba seguim el camí marcat que en una forta pujada ens porta al mas de Xurumbela, ja quasi està, ara per una pista cimentada i passant pel mas de les Barredes, entre parets de pedra que delimiten el camí al fons el poble de Culla, capital de la antiga Setena al recer d'una mola i baix del seu castell.