LES NEVERES A LA SERRA DE LA MARIOLA
La serra de Mariola,
sobretot pels cims de la seua cara nord, eren, antigament, una bona reserva de
neu. D´ahí que durant els segles XVI al XIX, el comerç de la neu arribara a ser
una activitat econòmica que tingué el seu pes específic, i més encara quan hi
hagué un periode en el qual les temperatures eren més baixes, els hiverns més
crus, i les precipitacions majors que en l´actualitat. Aquesta ruta recorre
mitja dotzena de pous de neu als termes d´Agres i Alfafara.
 |
EIXIDA: Des del
mateix casc urbà d´Agres, des de la seua plaça de l’església, Pujarem pels
empinats carrers d´Agres camí del Convent. Agres està amenitzat per les
nombroses fonts que hi brollen: la font de Barxeta, la font d´Enmig, la
Fonteta, la font de Bonell, la font del Raval. Per un passeig asfaltat amb un
rastre de xiprers arribem al Convent d´Agres. val la pena detenir-se uns instants front la “Cova dels Bous” per contemplar esta
raconada, que es acaronada per un microclima especial on la flora se
desenvolupa en tot el seu esplendor al mantenir una elevada humitat al rebre la
influencia del nord junt la protecció de
Llevant. Hi ha un restaurant, i dins del convent, una botigueta de
records. També algunes taules amb bancs, tot ben ombrejat, per a poder
passar-hi el dia.
Prosseguim la marxa i en uns minuts arribem al
Santuari, este s’assenta damunt les ruïnes d’un antic Castell d’època
musulmana, en el seu interior se venera a Ntra. Sra. Del Castillo de Agres
patrona de Agres i de gran devoció mariana de tots els pobles de la comarca i
limítrofes Nosaltres prosseguim la marxa per el sender PRV.27 que passa per
davant l’entrada nord del Santuari, des
del que podrem veure del Barranc del Molí i la població d'Agres amb la seua
fisonomia característica, lliscant-se pel pendent de la muntanya. En pocs
metres ens situem als mateixos peus del santuari. La senda, prou empinada al
principi, s’endinsa en el poblat i ombreig Barranc de l'Assut, que s’ajunta
aigües baix amb el Barranc del Molí, on es va construir l’assut, a fi de
regular d’abundant caba , fins introduir-se en un bosc de pins, a partir de este moment la pujada
es fa més agradable entre vegetació de monte baix, prolifera la farigola, la
sàlvia, lavanda (espígol) mançanilla, Romaní i infinitat de plantes aromàtiques
.Prompte apleguem després de superar un xicotet grup de pins, on es un lloc ideal
per fer una paradeta per esmorzar, contemplar el paisatge, prendre aire fresc
de la Mariola respirant estos aromes de les plantes que ens envolten. La senda contínua elevant-se, trobant moltes travessies
que han anat obrint-se durant anys; per tal d’evitar la incipient erosió,
recomanem seguir sempre l’opció de menor pendent. Travessarem la vessant
colonitzada per un interessant matoll mediterrani amb pi blanc. A poc a poc
anirem donant-nos compte de la captivadora panoràmica que va emergint a les
nostres esquenes. Creuarem una pista
forestal que condueix al barranc de la Teixera d'Agres
seu
paper. Continuem en pujada fins trobar el camí de “Les Teixeres”. Agafem este
camí a l’esquerra ,a els 300 m. fa una gran corba a l’esquerra amb pujada, passarem
por un àrea de pol·linització i entrem en el sender botànics de “Les Teixeres”,
val la pena donar esta volta sobre tot en primavera per gaudir de la gran
riquesa de flora autòctona d’este paratge.
hi ha taulers indicatius de les especies, passem junt a
l’últim reducte de teixos uns 10/12 en l’actualitat (en els anys 50 se
comptabilitzaren 80 exemplars, seguim el sender al Est i arribem al Savinar.
A la dreta
veiem una pedrera, continuem la marxa i quant la senda s’arrima a la pedrera, ve una cruïlla de senders,
nosaltres girem a la dreta en un fort ascens al “Comptador”. Bona panoràmica dels
valls dels voltants i “El Montcabrer”. Allí
mateix en el collao seguim el sender a la dreta fins el “Molló del Teix”, en
uns minuts arribem a uns panells informatius de “La Teixera” d’allí mateix pugem
al “Molló del Teix” , també conegut com el Comptador es troba enclavada la
caseta de vigilància forestal (1264 m.),
es un lloc privilegiat com mirador excepcional de
totes les serres dels voltants, sempre que tinguem un dia clar, des de allí vorem
la Serra d’Agullent, Benicadell, Almudaina, Serrella, Aitana, Menetjador i
Montcabrer, podent observar els detalls més sobresalients de totes les serres
dels valls interiors de Mariola, la Vall d’Albaida i la Costera,el pantà de
Beniarres i la Safor, la vall del mas del racó i Muro, o a l´altra banda, la continuació de la carena cap al
Recingle d´Agres, com pels voltants, un nombre interminable de serres i pobles:
Agres, Ontinyent, Muro, Bocairent, l´Olleria... I si el dia està clar, les
llunyanes serres de Javalambre i Penyagolosa.
Albirem el paisatge i comencem a baixar fins el refugi, abans
visitarem la “Cava de L'Habitació” en un bon estat, sols s’ ha enderrocat una
part de la volta que hauria que consolidar. A les vores de la cava esta el
refugi Santiago Reig de CEA de Alcoi, amb un àrea de descans. Allí arriba el
sender PRV.27, si volem vore la “Cava del Teix” hi ha que baixar uns escalons
per el sender i a uns 90 metres a la dreta es on es troba la nevera, construïda
al segle XVIII i que esta totalment coberta d’hedra, si no fora per este senyal
i per la barana de fusta que l’envolta, passaria desapercebuda, a penes es
distingeix ja la cava perquè esta totalment reblida d’espinals i esbarzers.
Però si continuem la
ruta hi ha que prendre a la dreta la pista que baixa al Sud però que gira
enseguida al Oest en baixada fins la “Font de Mariola” en 5’ minuts arribem a
la “Cava Gran o Arquejada” .La visita a la mateixa es obligatòria ja que es per
excel·lència la més emblemàtica de la cava o neveres de tota la Comunitat
Valenciana, tindrem que parar i albirar la cava, els detalls constructius, te
una planta hexagonal amb 3 arcs de pedra creuats les seues sis portes d’accés,
els sis arcs característics, el túnel d’extracció de neu, junt al qual mana una
font un teix ha nascut al seu interior i ja mostra la punta per damunt. Una
fonteta que quasi sempre brolla un filet d’aigua a la vora d’una figuera,
sembla que puga naixer de forma gairebé constant a tanta altitud, puix el cim
del Recingle d’Agres des d’on ve l’aigua està ben a prop.
 |
| la cava arquejada tal com es va construir |
Continuarem per la pista entre pinars de repoblació,
planejant. S´obri, a l´esquerra, la Foia Ampla, i en front veiem tota l´ombria Allí mateix agafem el sender botànic de
les Teixeres en direcció Nord per girar als pocs metres a l’Oest, arribem a un
camí i antenes, continuem pel camí de la
dreta que deixa les antenes a l’esquerra i als 215 metres del desviament a l’esquerra
amunt sota el camí es troba el ventisquer del “Resingle “ conserva el muro del
Norte y al Sur se apoyaba en un afloramiento calcáreo cerrando así el depósito”
de la Font Roja. Més
lluny, el Maigmó i l´Empenyador, a la Foia de Castalla.
Seguim pel camí a l’Oest,
que va girant al Sud i en 10’ arribem a
la Caveta del Buitre, entre mig d’un pinar de pinastres i bardisses d’espinal a
la vora d’un cingle esta la cava. conserva la volta i està en bon estat, des de ací eixim a la
pista de la Font de Mariola, quant s’inicia la primera corba a l’esquerra hi ha
que eixir-se’n d’ella i prendre un
sender a la dreta poc marcat que va per tot el cordal de la Serra. A pocs metres
del començament i a ma esquerra en la part baixa veiem altre ventisquer molt
rudimentari abandonat en el segle XVII es el de “Josep Jordà.” Seguim per el
sender del cordal als pocs minuts quant deixem uns escarpes rocosos a la nostra
dreta, veiem a la part baixa dreta la silueta d’un pou de neu molt enderrocat,
es un altre ventisquer molt aterrat i ple de relleu de terra i pedres, es d’un
tamany mig i es denominava “Ventisquero
de Masa” en l’actualitat sols queden restes del mur a l’oest.
De nou retornem al sender per arribar al Portell on
s’arriba des de la Foia Ampla el que l’antic
camí d’Alcoi. A l’incorporar-se a ell, el seguim al NE i quant passem la primera corba a l’esquerra, a 75
metres i en la part superior esquerra albirem un talús es el realitzat per la
pròpia excavació de la Cava de “Juan Despuig” en regular estat ja que la paret
superior del costat Nord s’ha caigut bona part al fons del pou, també està es
una zona molt colonitzada de esbarces i matolls per el que es casi impossible endevinar
si allí es on estava l’accés .Seguim pel camí a l’Oest fem una llarga tirada, aplegant
quasi al cordal on gira a la dreta NE i un poc més baix nou gir a l’esquerra W per arribar en uns minuts a
zona de “micro reserva de flora” i al ventisquer de “Na Vidala” a uns 550
metros de la Cava de Juan Despuig, este es troba a la dreta entre una zona de
pinars es molt rudimentari i de grans
proporcions, es veu perquè l’interior i apegat al camí hi ha una xicoteta construcció en ruïnes. Allí mateix naix un
camí secundari a l’esquerra fins la serra que l’agafem en pujada als pocs minuts
arribem a l’últim ventisquer de l’excursió, està al costat esquerre del camí on
este finalitza, es de grans proporcions i aprofita una cavitat natural sobre el
costat sud de la “Penya del Rellotge” es “El ventisquer de Don Ignacio” a la dreta
es troba en runes es el que queda de la caseta de “Don Ignacio” d’on rep el
topònim el ventisquer, al parèixer tots estos ventisquers foren abandonats de la
seua funció en el segle XVII ó principis del XVIII, per passar a la utilització
de caves o pous amb volta, si continuem per davant de les ruïnes agafarem un
sender que en pujada per la cara Nord de la “Penya del Rellotge”
El paratge s´ha
declarat Micro-Reserva de Flora, degut a la presència de plantes escasses: la
campaneta de cingle, la val.leriana menor, i les praderíes riques en orquídies.
El paisatge canvia. Ara destaquen les cingleres i els runars, mig coberts
d´heura, el matollar baix de càdecs, argelagues, estepes i alguna carrasca
dispersa, i les plantes aromàtiques. En juny floreixen la camamilla i la
sàlvia. També abunden el timó, el timó mascle i l´espígol.
Al passar un remat rocós accedim a la carena, des d´on
venia una senda que seguía la carena des del Portell. Aquesta té un recorregut
difícil de seguir. Sempre va per la cresta, i abunden les rascleres i les
formacions erosives que fan el pas lent i perdedo, i poc després albirem la “Cava de Don Miquel” a l’Oest.
Esta Cava està en un estat
decadent i val la pena recórrer-la i vore la construcció ciclòpia que més bé
pareix una fortificació militar, per els
contraforts que té, estos foren alçats per augmentar la profunditat del pou a l’alçar la plataforma
del mateix, como es pot veure el túnel d’accés des de l’Est te situa a un
nivell prou baix del fons del pou.
Des de ací tenim que parar-nos de nou per albirar el
panorama que se presenta a la nostra vista, del Montcabrer, l’Ombria de
Mariola, Alt de la Codolla, Castell de Mariola, El Portí, la Serra de Solana de
Ontinyent -Agullent, la Serra Grosa, el Benicadell,
De retorn a Agres prendrem un xicotet sender que ix a
l’esquerra NE des de la mateixa cava i que quasi no es visible el seu
començament sols hi ha que investigar un poc per vorer l’inici, després el
seguim a l’Est fins trobar un camí que allí finalitza, ara el seguim en baixada
fins arribar al camí principal del Portell, en la bifurcació prendrem a
l’esquerra la pista que baixa fins quasi entrar en el terme d’Alfara, després dona a
una corba a la dreta i comença a baixar fins el Refugi Zamorano, molt prop del
àrea recreativa del Molí Mató Si ens han quedat forces podem apropar-nos a la
Font, lloc fresc i agradable on hi ha un àrea de descanso on es conserva un dels millors exemples valencians de
vegetació associada a fonts i brolladors, sobre una tosca d’extraordinàries
dimensions .Ens agradarà el racó, i més si venim en temps de pluja, puix el
rierol es precipita en diverses cascades artificials.
La font ve des d´una
penya de tosca, tota coberta de molsa i falzies. I si volem trobar el
naixement, per una sendeta pujarem a la cova del Mont Blanc. Pel seu fons
discorre el corrent que brollarà a la tosca, i si ha plogut molt s´arriba a
embossar, s´ompli d´aigua i vessa per la superfície. Tornem al refugi Zamorano,
i ja davallem per la pista asfaltada. Quan eixim del bosc, sobre un petit turó
veiem la torre de l´Alcúdia, tota enrunada. Des d´ací mou un camí asfaltat cap
a Agres, i a la vora de les primeres cases naix la copiosa font de Bonell,
finalitzarem esta ruta dels pous de neu de la serra de Mariola.
