VISTABELLA – PONT ROMÀ – L’ESTRELLA – VISTABELLA
En tornat a
Vistabella per fer una ruta inèdita, des de el Pont Romà i després seguirem el
llit del riu Montlleó fins L’estrella.
Deixarem el
poble de Vistabella, de vistes esplèndides i que semblen evidents i que hauríem
d’afegir el sentit extens i ampli que te l’adjectiu d’estes contrades.
No començaren
des de Vistabella a caminar, deixarem els cotxes al mas de Rosca a la vora de
la pista d’aterratge del Pla d’avall de
Vistabella. Per l’escola del camp a ma esquerra agafarem una pista de terra que
es la que va a l’estrella.
Comencem la
ruta amb una varietat considerable de carrascals i savinars i boscos de pi
negre i roig. Racons ombrosos on creixen falgueres i joncs que senyalen que hi
ha aigua
Caminen per una
zona anomenada l’eriçal de Rosca, passant les llastres del mas la Cambra
seguiren entre parets de pedra seca pel carreró de l’eriçalet eixírem a la ruta
marcada amb una senyal blava amb forma de ferradura que assenyala un pont,
seguirem el sender que pel mig del pinar i el barranc de Marta ens porta a la
font anomenada de Marta, font amb un llavador xicotet i que el brollador avui esta sec una zona anomenada l’eriçal de Rosca,
continuem el sender que ens portara a la pista de terra que du al Pont Romà.
Agafarem la
pista passarem per la Font del Mig i férem cap al Pont que creua el riu
Montlleó, un tresor de pedra el pont medieval del camí real batejat com a Romà,
salva al riu i pel camí de les Calçades aniríem a Mosquerola, açò serà en altra
ocasió.
Esmorzem i tornem per la pista fins la font del Mig a ma esquerra
agafarem un senderol que per l’ombria de la Noguera i per un paisatge de roures
i creuant el barranc de la Noguera ens portara al mas que porta el mateix nom
on hi ha un exemplar de carrasca monumental a la vora de la pista que seguirem
en les seues giravoltes que ens portara al llit del riu Montlleó,
el creuarem i
farem cap al Masico de la Cingla, mas avui enderrocat, agafarem la pista de
terra a la ma dreta del mas i continuarem un quant kilòmetres fins trobar-nos
el sender que baixa des de Mosquerola el PR-T-83, passarem per la vora del Mas
de la Cuesta seguirem
la senda que per la vora de la Font de la Rossa quasi a
la vora del riu i després la Font del Medio, travessem el riu Montlleó i seguim
camí per la vessant de la dreta fins aplegar a la pista de terra que ve des de
el pla de Vistabella, creuem una altra volta el riu i per la pista passarem pel
costat del cementiri de l’Estrella i farem cap al llogaret i santuari.
Encara que este
lloc pertany a Mosquerola on la criden “la Villeta”, està molt lligada a
Vistabella ja que forma part espiritual sagrada ja que pot unir mitjançant una
línia imaginaria que travessa el pla de Vistabella amb el Penyagolosa i sant
Joan.
Els orígens es remunten al segle XIV
relacionat al castell del Mallo i que després del seu desmantellament la gent
poblaren un petit lloc en la marge esquerra del riu, la finalitat del poblat
sembla ser el cultiu de la vinya.
El culte marià es va desenvolupar durant el
segle XVII , el papa Inocenci al 1647 donà indulgencies a la Confraria de
l’Estrella i començaren els romiatges, des de 1720 fins al 1731 es produeix la
reconstrucció del santuari i una hospederia, la casa Vella i en 1738 es
construeix la Casa Nova. El santuari actual té una planta de tres naus, la
principal es cobreix amb voltes de canó amb llunetes mentre que les laterals ho
fan amb casquets esfèrics, degut a les humitats s´han perdut la majoria dels
retaules però encara hi ha restes pictòriques d’iconografia mariana.
A més el
santuari encara es conserven les restes d’una interessant zona residencial
situada cap al vessant que va ser afectada per una inundació en 1883.
Dinarem a la
plaça que hi ha davant del santuari i passarem una estoneta amb els dos únics
vilatans d’este llogaret Martin i Sinforosa.
Després de
dinar creuarem el riu per damunt d’un pont un poquet singular i agafarem
l’antic camí de Vistabella que davalla finalment pel Barranc del Cirer amb un
desnivell fort.
Al començament del camí i en pujada ens portarà al Mas de Pepe
Terio, nosaltres ens desviarem a la dreta i per pisa de terra per el Bovalar
farem cap a la casa Forestal.
passarem per la vora i en pujada seguint una
paret de pedra d’un antic pas de ramat farem cap al mas de Leandro i després al
Mas de Rosca on havíem deixat els cotxes on donarem acabada la ruta.
També podem fer una visita als forats de l'Engulidor situat al Quiño, on quant plou mou es queda tot embassat, es un forat per on desguassa l'aigua del pla de Visdtabella i va al riu Montlleó.
Ruta on vorem
masos tancats, eres, serrades, tancats, pous i cisternes, un seguit d’elements
que han tigut en la pedra l’element basic de la seua construcció i vora el
masos foies i bancals, quadrons i artifues humanitzen els espais dedicats a
l’agricultura, i nosaltres seguirem un mapa que mai es mut perquè parlen les
corbes i els colors, però si a mes areplega el bateig diu molt, i que moltes
voltes les sendes han deixat pas a les argelagues, el romer i els coscolls, i que el nosaltres volem
descriure d’un passat humanitzat i que avui molts amb bon pas tracten de
reviscolar .... per seguir caminant.
