PIC  PENYAGOLOSA

Esta ruta es el camí natural de pujada al Pic de Penyagolosa, remuntant el Barranc de la Pegunta y l’Ombria del Pic. De fet, fins el s. XIX , moment en es construiré un camí forestal fins la base del pic, era el camí habitual d’accés a la muntanya. L’excursió s’ inicia junt la creu del peiró de Sant Joan, fem cap al sud-est per un curt que ens portarà a la pista forestal de Penyagolosa. Este camí, permiteix accedir als vehicles fins la base del pic, en el Corralico, ara sols esta permitit al personal autoritzat. Caminem uns 350 m per la pista forestal fins una corba pronunciada a l‘esquerra, on creument el Barranc de la Pegunta i es trona un cartell informatiu del Parc Natural. Ací comença la pujada por una senda didàctica senyalitzada que recorre casi tot el barranc.

Al principi caminem junt al llit rocós del barranc, que estos últims anys està sec degut a la seca, ara bé quant la pluja augmenta a la tardor i sobretot al principi de la primavera al desgel

Ens endinsem en la profunditat del bosc on predomina el pi larici(pi negre) el pin silvestre (pi roig), estem simplificant molt la rica varietat d’espècies vegetals que trobarem al Penyagolosa. Si observem amb paciència trobarem al llarg del barranc, el ginebre, la cicereta de pastor, grèvols, teixos, i sobretot els aurons.

Després de creuar el llit del riuet, aplegarem a una praderia on es troba la Font Nova, generalment activa. Seguim el nostre ascens sempre, por la marcada senda i uns metros més amunt trobem a la nostra esquerra i apartada del camí la Font de la Pegunta, que sols mana quant l’aigua es abundant. Este hidrònim ve del material resinós que s’obtenia mitjançant combustió de la trementina del pin. Després de les tales de la primavera i la tardor, s’elaborava la pegunta en forns de pedra construïts per aquest fi, la qual cosa s’utilitzava per marcar el ramat entre altres coses. Al poc la senda es creua amb els dos barrancs que formen el de la Pegunta. Per l’esquerra baixa el Barranc de la Banyadera, que te el seu origen en la muntanya del mateix nom i per la dreta es troba el Barranc del Forn que procedeix de l’Ombria del Pic, a major altitud.

Poc mes acaba la senda didàctica del Parc Natural y el camino se bifurca en dos, just quant trobem uns blocs de roca calcària , a la vora dels als pins, teixos i aurons. Nosaltres agafarem el camí que va al al Barranc del Forn. Creuarem una tanca per guardar el ramat vacu, al ser propietat privada la zona per on anem. Ací es trobem amb les marques grogues i blanques del PRCV-79 que seguirem aigua amunt, deixant la Lloma del Conill a la dreta. A les hores caminarem una estona per el llit sec del barranc i a l’eixir del barranc pujarem per la dreta a una lloma amb manca d’arborat que ens porta al Corralico, explanada que serveix d’aparcament i per on passa la pista forestal, en la base del pic.

Ja en la pista, ens anem cap al sud una senda ampla per la que pujarem al pic. Hi ha que anar amb cura degut als nombrosos camins que es férem anys arrere el personal del parc ha marcat un sol camí per evitat el deteriorament del terreny i el consell que donem es que es respecte sempre que pugem al cim. Progressarem per l’empinada costa amb continus ziga-zaga per la vora dels pins silvestres. En la cota 1619 m. Es troba la Caseta de l'Ombria que pot servir de refugi, ara bé el estat de conservació no es molt bo degut a les agressions dels vàndals incivilitzats que trobem a molts llocs sense respecte al medi ambient. Uns metres per damunt apareix una bifurcació a l’esquerra (E) que es dirigeix al Portellàs, per on tornarem seguiren la nostra pujada. A partir de los 1750 m desapareixen pràcticament els pins mantenint-se la sabina rastrera y el (coixí de monja). Al final aplegarem al primer pic (1815 m) on es troba una caseta de vigia de la Xarxa d' observatoris forestals de la Generalitat, y un gran molló de pedra amb inscripcions commemoratives i una imatge de la Verge del Lledó, patrona de Castelló. Uns metres mes a l’oest es troba el pic bessó (1801 m) on hi ha instal·lada un caseta de comunicacions.

Els dies tranquils, a última hora de la vesprada b o a l’eixida del sol podem trobar algun exemplar de cabra feréstega o els voltors donam voltes pel cel diàfan del Penyagolosa . El cim mostra la roca calcària nua, es un observatori privilegiat on podem observar una part del país Valencià. Ens trobem en la segona muntanya de la Comunitat. 

Al est observem la línia la costa castellonenca, apreciem les serres paral·leles a la costa de Serra d'Esparreguera (1080 m.), Serra d'En Galceran (1070 m.) y Serra d'Irta (560 m.). Fins el Sud-est la Serra d' Espadà (1106 m.), perpendicular al litoral, inicia una seqüencia de estribacions que se superposen en l’horitzó. Al sud-oest la Sierra de Espina, el pla de Barraques y la Sierra de Javalambre. Al oest la Sierra de Gúdar. Al nord las muntanyes de El Ports de Beseit. Mes pròxims trobem els pobles de la muntanya, al nord Mosquerola, Vistabella del Maestrat i Culla, al este Xodos, al sud Villahermosa del Río, i al oest Puertomingalvo.

Tornarem baixant per la mateixa senda fins tribar els desviament al Portellàs, ara a la nostra dreta. Un senda poc transitada ens porta al Este i després gira cap al Sud fins al Portellàs, per un angost pas en direcció a la vessant sud del macís. Des de ací observen l’impressionant paret meridional de Penyagolosa, una vertical de roca calcaria de 300 m. de altura. 

Esta colossal mola està formada por estratus deposites al Cretàcic Inferior, fa 120 milions d’anys. Son bancs de calcaries grises, margo calcaries i calcaries ferruginoses que lli donen el característic color roig que les distingeix. Tornem per la mateixa senda del pico, continuem la baixada cap al nord fins trobar-nos uns metres mes avall ,prop de la Caseta de l'Ombria. Seguim baixant per l’ampla senda fins aplegar al Corralico, on agafarem la pista fins l’esquerra, camí del Mas de la Cambreta. Poc abans d’aplegar al mas, hi ha un bassot a dreta on deixarem la pista forestal per dirigir-nos al nord, per uns bancals erms.

El Mas de la Cambreta, amb el seu vell freixe, es troba a la nostra esquerra i d’ell ix una senda que trobarem a la dreta, prop d’un auró gran, agafarem la senda i endinsant-nos aigües avall per el cap del barranc de la Teixera. Molt ràpidament aplegarem a la Font de la Cambreta, que disposa de grans gamellons per poder veure els ramats. De la font comença una senda que va cap al nord i que puja a la Lloma del Conill, que divideix les aigües dels barrancs de la Teixera al Oest i de la Pegunta al Est. Nosaltres ens anirem cap a l’esquerra cap al barranc Obscur, seguirem el camí entre les vessants del barranc fins aplegar a una xicoteta lloma on albirem els paisatges del barranc del Carbo. Continuarem per la pista forestal tot recte fins trobar-nos en la pista forestal que va a Puerto Mingalvo, la pista ens portarà per una pendent molt suau a l’ermitori que trobarem als pocs minuts.

Mas de la Cambreta

Cim del Penyagolosa

Añadir leyenda