camins de Benafigos

Camins una extensa xarxa que portaven als indrets més recondits del terme, que ens introdueix de ple en la natura, llocs transformats per l’acció de la gent de Benafigos, vegetació i fauna son els complements per convertit en un museu vivent, etnogràfic i natural, el que son les Sendes i rutes de Benafigos.

Aquest blog està fet per gent que camina des de fa molts anys per les sendes i assagadors de Benafigos, un dia anem al Pou de Pepet, lloc inversemblant on podem veure una aigua fresquíssima, altre a la  Cormana o al barranc de la Figuera, sense deixar-nos el barranc de l’Ortisella, escoltar  a la gent del poble les seues contalles, d’aquells que saben històries passades o simplement gaudir de paisatges que podem veure i fotografiar després d’un matí o vesprada  de caminada.

Transmetre aquestes vivències fan que cada volta que puguem sortir a fer una passejada va ser una de les inquietuds principals que ens van moure a donar-li llum a aquest blog i veure com son els camins que durant anys i anys s’han conservat i que avui en dia a causa dels desusos es van perdent i algun d’ells ja ha desaparegut ens van animar a fer aquesta tasca que pensem ajudaran a mantindre’ls mantenint la seua presència.

També  perquè servesquen per senyalar el pas als nombrosos caminants i senderistes per recórrer els encisadors paratges del terme benafiguí, es per això que creem contribuir a conèixer als visitans d’una manera més ordenada i profitosa els valors naturals i culturals que anirem trobant al llarg dels itineraris. 

Recórrer aquestes sendes amb una extensió de 120 Km. Va ser la primera tasca a realitzar, prenent les corresponents dades amb informacions orals com ja hem dit i patejant-se les sendes ha servit per descriure aquestos camins.

Es un llegat cultural de l'aigua fet, gent senzilla del poble de Benafigos, que no disposava d'altres mitjans per fer-nos arribar la seva cultura i l'expressió de la seva forma de vida, són els objectius que ens han plantejat el fer aquest projecte
 Ha sigut un treball laboriós amb errades i defectes que son inevitables i que espere que sapigueu disculpar. Només desitjo que l’aprofiteu i gaudiu dels recorreguts que ens proposen en aquest llibre, d’este patrimoni natural, cultural i etnogràfic estic segur que n’eixireu tan plens de satisfacció com jo mateix.

  

“ ... La natura no és una herència que hem rebut per a consumir, és més bé un tresor que els que vivim tenim confiat per a cedir-lo als nostres fills i a les generacions futures. No deixes mai cap senyal del teu pas on els segles no ho han fet”